Els carboners treballaven a la Serra de Tramuntana, fent sitges per fer carbó, i mentres durava el procés, vivien allà en una barraca. La seva alimentació era bàsica, necessitaven energia i havien d'emprar aliments que poguessin guardar una temporada o que tenguessin a mà, com els bolets.
Aquest plat, té un elevat contingut d'hidrats de carboni, per tant era una bona opció per aquelles famílies que partien a viure devora la sitja.
INGREDIENTS:
(2 persones)
- 2-3 tomàtigues de ramallet
- 1/2 ceba
- 4 xampinyons o gírgoles
- 1 patata
- 1 manat de pèsols de garrova
- 2 tassetes d'arròs
- Aigua (600 ml)
COM ES FA?
- La base d'aquesta recepta és el sofregit de ceba i tomàtiga, i serà el primer que farem, tallarem la ceba petita, la posarem dins l'olla amb sal, i quan comenci a tenir color, hi afegirem les tomàtigues ratllades.
- Quan el sofregit estigui fet, hi afegirem l'aigua, i esperam que bulli, en aquest moment hi tirarem la patata tallada a cantons i els pèsols de garrova. Ho deixarem uns 20-30 minuts.
- Ara toca tirar-hi l'arròs i els bolets, deixar-ho bullir 10 minuts més, i ja podrem gaudir d'aquest arrosset!
Caterina, quina il·lusió que ens fa veure cares noves pel 15! M'encanta aquest arròs que ens presentes, perquè a part de tenir una història ben maca al darrere, té una pinta expecional!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Gràcies!!! Esper seguir participant-hi cada mes!!! I sobretot enhorabona per la iniciativa, és molt xula!!! Una abraçada!
EliminaUn arròs caldoset ben bo!! a casa la mare el feia molt sovint així amb una patateta... petons,
ResponEliminaGràcies Joaquina! He vist els teus bolos d'arròs i fan molt menjera! besades!
EliminaQuin arrosset més bo! M'encanta la teua proposta. LA tindré ben en compte per a properes ocasions. Moltes gràcies per participar!
ResponEliminaBesades!
Gràcies Marina!!! He vist pel teu bloc que vius a Eivissa, hi tens unes fotos molt guapes de l'illa!!! I gràcies per fer-nos possible participar en la Recepta del 15, és una idea ben xula!!! Besades!
EliminaJo que esperava entrar aquí i trobar l'arròs brut, i va i em sorprens amb aquest altre tan bonissim! ;)
ResponEliminaM'ha agradat tot, la recepta i la història. A casa ens agraden molt els plats que, com aquest, que es feien abans els homes quan treballaven fora de casa!
Petonets guapa!!
jajajajajaja ni se m'ha passat pel cap fer arròs brut... hagués estat una proposta autòctona, també! Però he de confessar que a mi no m'agrada gaire, som més de la paella o dels arrossets tipus el que has fet tu! Al meu al·lot sí que li agrada més l'arròs brut, i per tardor en solem fer, ja que va a cercar esclata-sangs (rovellons) i blaves!! Besades!!!!!
EliminaHola! A ca nostra feim "sopes de carboner". Ben igual de bo, però amb sopes enlloc d'arròs.
ResponEliminatoni p.
Hol Toniet! Crec que m'agradarien més aquestes sopes que dius, que les "normals"!!! Besades!!!!
EliminaEncara no havia vist el post, però m'he emocionada,no perquè m'hi menciones, sinó perquè m'ha recordat a mun pare. Ell quan era jovenet feia de carboner a n'Es Clot des Guix i en va cuinar moltes vegades. Quan érem petites i no tan, sempre ens en feia, a mi no m'entussiasmava, ja saps que a mi l'arròs... però m'ha duit bons records. Gràcies!!!! ;o)
ResponEliminaPilareta
Ai, mira que estic de contenta que t'emocionàs!!! En voler en faig un tupper i el vos duc!!!!! ;) O millor, el fas tu i m'ho contes!!! jejejejejje Que cuines molt bé, quan t'hi poses!!
ResponElimina