Pàgines

divendres, 25 de gener del 2013

Greixonera dolça dels Darrers Dies

L'any passat en Joan M. va tocar a la finestra de l'estudi on don classes, em vaig pensar que era per dir-me que deixava el cotxe uns segons davant la cotxeria, però no... em va fer un regalàs!!!!! Dos llibres de més de 300 pàgines cadascun titulats "Memòria Gastronòmica de Mallorca".

Des d'aquell dia tenc pendent publicar-ne qualque recepta, perquè crec que aquest llibre és un tresor, i no me cans de fullejar les seves pàgines, 1000 gràcies!!!

Tenc un bon llistat de les receptes que vull tastar i provar de fer, i que esper compartir amb vosaltres aviat (si fos per jo, cuinaria pel bloc cada dia, però no tenc temps...). La que vos present avui, és la Greixonera dolça dels Darrers Dies; l'any passat vaig inaugurar el bloc amb la fava parada, i enguany també volia dediar qualque entrada a alguna recepta relacionada amb Carnaval.



Els ingredients d'aquestes postres són d'aprofitament, en aquell temps les vaques anaven magres i es cuinava amb ingredients senzills i que la gent tenia a l'abast. Unes ensaïmades fortes, o fins i tot pa dur, poden servir per preparar la greixonera. I encara que vos pugui semblar que sortirà tipus pudding, el resultat és ben diferent. La cocció directa dins la greixonera, i no al bany maria, li dóna una textura diferent, encara que els ingredients siguin molt semblants.

Ahir, quan estava preparant la greixonera, em va venir la curolla de posar-hi cassalla, però no en tenia... Així que hi vaig posar mig tassonet de cafè d'herbes dolces casolanes. Li ha donat un aroma i un regustet particular, que si vos agraden les herbes, vos recoman.


INGREDIENTS:
  • 3 ensaïmades petites (fortes)
  • 6 ous sencers
  • 750 ml de llet
  • 6 cullerades soperes de sucre (tantes com ous)
  • Canyella
  • Llimona ratllada
  • Mitja tasseta de cafè d'herbes dolces


COM ES FA?
  1. Primer batrem els sis ous ben batuts, i hi afegirem les sis cullerades de sucre. Segons vos agradi més o menys el dolç, podeu fer les cullerades més o menys generoses. També hi posarem la canyella i la pell de llimona ratllada (sense gens de part blanca).
  2. Després, posarem la llet al foc, i quan sigui ben calenta (no ha d'arrencar el bull, perquè se'ns pot aferrar o sortir de l'olla), hi afegirem les ensaïmades fetes a bocins.
  3. Una vegada les ensaïmades estiguin ben amerades, abocarem la mescla dels ous i la tasseta d'herbes dins l'olla i ho remenarem una mica per mesclar-ho bé. Tot seguit, ho trabucarem dins d'una greixonera untada amb una mica de saïm i ho posarem dins el forn (preescalfat a 180ºC) uns 45-50 minuts (dependrà de cada forn)
  4. Ho deixarem coure fins que quan hi punxem un escuradents o una forqueta, surtin les puntes netes.



dijous, 10 de gener del 2013

Crema d'escarola amb formatge blau

Encetarem les entrades del 2013 posant en pràctica un dels regals de Reis, el llibre d'en Santi Taura. Allà ens parla de les cremes, i m'ha cridat especial atenció com es fan les cremes de fulla verda.

Just ahir, vàrem sortir al corral a veure el trosset d'hortet, i hi havia les escaroles que necessitaven ser collides i menjades. El vespre sopàrem d'una ensalada amb sípia torrada, però encara no l'hem esvaida... Ni ha per salar i vendre, així que hem pensat posar en pràctica les recomanacions del llibre, aprofitar aquest cultiu propi i experimentar amb un plat molt senzill com són les cremes,  però que amb aquest ingredient no hem fet mai!




INGREDIENTS:
(4 persones)
  • 1 manat de porros
  • 2 alls
  • 4-5 patates
  • Brou de verdures*
  • 400g d'escarola (2 grosses o 3 petites)
  • 100ml nata
  • 1 tros de formatge blau

COM ES FA?
  1. Posarem un raig d'oli dins una olla i sofregirem els alls pelats i el porró
  2. Després hi afegirem la patata tallada a trossos i fent clic perquè el darrer tros del tall sigui rompent i no tallant amb el ganivet la patata (quan feim aguiats, i volem que la salseta sigui espessa, també ho feim així).
  3. Quan tots els ingredients estiguin dauradets, hi afegirem el brou fins que els tapi i ho deixarem bullir uns 20 minuts.
  4. Mentrestant escaldarem l'escarola. Posarem una olla amb aigua al foc, i quan bulli, hi tirarem l'escarola, després duns segons la colarem i la posarem dins un bol amb aigua-gel per aturar-ne la cocció.
  5. Per fer l'acompanyament de formatge blau, posarem la nata i el formatge dins una olla i ho fondrem i integrarem bé (si voleu, també podeu posar trossets de formatge directament damunt la crema)
  6. Quan sigui l'hora de menjar-ho, mesclares l'escarola escaldada amb la crema de patata i ho triturarem, ho abocarem dins d'un plat i hi afegirem una micona de salsa de formatge blau per damunt.


1. Sofregim el porro amb l'all


2. Posam les patates tallades dins l'olla


3. Quan ho hem sofregit tot, hi afegim el brou o l'aigua


L'escarola preparada



4. Quan l'aigua bulli, hi tirarem les fulles d'escarola, i quan torni a bullir, ho colarem


4. Tendrem un bol amb aigua freda i gel per posar-hi les fulles escaldades
(amb el colador ens serà més fàcil)


6. Trituram les patates, i després hi afegim les fulles d'escarola


Quan ho tengueu triturat, podeu afegir-hi més líquid si trobau que ha quedat espès.



* No tenia brou de verdures fet, i he emprat aigua, també ha sortit gustós.


dissabte, 29 de desembre del 2012

Crema de pastanaga amb botifarró

Ja fa més d'un mes que anàrem a sopar a Ca Na Toneta aprofitant un val 2x1 de la revista CUINA, fa un grapat d'anys record haver-hi menjat un carpaccio de carabassí amb formatge de cabra que em va embogir. Ara però, han canviat la petita carta que tenien per un menú degustació, que cuinen amb productes propers i de temporada. Un dels entrants que vàrem poder degustar va ser una crema de pastanaga amb botifarró. Senzilla.

A casa, quan és la temporada, sempre solem fer frit de pastanaga (tenc la recepta de l'any passat dins els esborranys... a veure si en passar les festes la public!), però mai se m'havia acudit fer-ne crema, i mira que de pastanagó sí en feim!!!! I la setmana passada, aprofitant que hi havia el convidat barceloní; que ja vaig trobar pastanagues a plaça; i recordant l'entrant de Ca Na Toneta, en férem la nostra versió per sopar.

 
 
INGREDIENTS:
(5 persones)
 
  • 2 cebes
  • 1 kg de pastanagues
  • 1 manat de porros
  • Aigua
  • Sal, pebre
  • 2 botifarrons
  • Pebre de cirereta (opcional)

Les pastanagues
 
 
COM ES FA?
  1. Tallarem la ceba i els porros a cantons i els posarem dins una olla amb un raig d'oli, ho sofregirem bé.
  2. Pelarem les pastanagues (o simplement les rascarem una mica) i les tallarem a trossos per posar-les dins l'olla.
  3. Quan tot estigui una mica sofregit, abocarem aigua fins que tapi les pastangues (no ens hem de passar) i ho deixarem coure uns 20 minuts.
  4. Triturarem la crema i rectificarem de sal i pebre.
  5. Dins una paella, sofregirem dos botifarrons tallats a trossets, mentres feim això, encalentirem la crema amb un pebre de cirereta dedins per donar-li un toc de cohentor.
 
 
El Convidat
 
 

diumenge, 18 de novembre del 2012

Pastís de mousse de coco

Feia un parell de setmanes que havia vist un pastís de mousse de llimona al bloc de na Laura, de Coure Coulants, que vaig trobar molt plantós... i com que ahir teníem un sopar per estrenar el nou pis d'una amiga i ens haviem oferit a dur postres, vaig fer la meva versió (la llimona i el coco són una mica diferents...), per fer la part principal, em vaig guiar amb la seva recepta.

 

Si sou llépols, podeu afegir-hi més quantitat de sucre. Amb aquestes proporcions, queden unes postres que no embafen i on es nota el regust d'acidesa del iogurt.




INGREDIENTS:

Base galleta:
  • 200 g de galletes
  • 100 g de mantequilla
Mousse:
  • 4 iogurts de coco
  • 80 g de sucre
  • 8 fulles de gelatina
  • 400 ml de nata
  • 100 g de coco ratllat
Cobertura:
  • 150 g xocolata de cobertura
  • 100 ml nata
  • Coco ratllat per decorar


COM ES FA?

Base:
  1. Picarem les galletes amb l'ajuda d'un robot de cuina, o posant-les dins una bossa i passant-hi un corró per damunt.
  2. Mesclarem les galletes picades amb la mantequilla que estigui a temperatura ambient.
  3. Col·locarem l'aro d'un motlle desmontable damunt el plat que ens farà de base i escamparem la pasta de galleta per fer la base. Ho deixarem reposar a la gelera.
Mousse:
  1. Retirarem un tassó de nata i posarem les fulles de gelatina a hidratar amb aigua freda.
  2. Muntarem la nata sense que acabi d'agafar tota la consistència.
  3. Mesclarem els iogurts, un darrera l'altre, amb la nata semi muntada, amb l'ajuda d'una llengua i fent moviments envolvents i suaus.
  4. Posarem el tassó de nata que hem reservat al foc, hi mesclarem la sucre i també les fulles de gelatina colades i ho dissoldrem tot.
  5. Quan la gelatina i la sucre estiguin ben mesclades, posarem unes cullerades de la nata muntada dins la casserola on hem encalentit, per així ajudar a baixar la temperatura, i després ho anirem abocant dins la nata a poc a poc i amb moviments suaus.
  6. També hi afegirem el coco ratllat.
  7. Aquesta mescla l'abocarem dins el motlle damunt la base de galleta, i ho deixarem un parell d'hores a la gelera.
Cobertura:
  1. Posarem els 100 ml de nata al foc i quan bulli, hi afegirem la xocolata i ho retirarem del foc. Ajudarem a què es fongui mesclant amb una cullera.
  2. Aquesta mescla, la posarem damunt la mouse i ho deixarem reposar una mica més a la gelera.
  3. Decorarem amb coco ratllat per damunt.
A l'hora de servir, desmotllarem amb l'ajuda d'un ganivet, passant-lo pel costat.



Suggeriments:
  • Em va sobrar una micona de farcit, i vaig fer unes racions individuals, posant una galleta a trossos a baix del tassonet, i decorant-les amb pastilles de xocolata senceres. Hi ha la fotografia més amunt.
 


dijous, 8 de novembre del 2012

Cocarrois de ceba amb sobrassada, mel i picornells

Per participar a la proposta d'aquest mes de La Recepta del 15, ho faré amb una adaptació dels cocarrois de ceba amb sobrassada.


Com veis a la fotografia, aquest mes cuinam bolets... quan ho vaig veure, tot d'una li vaig demanar a n'en Joan si n'aniria a cercar-ne per poder fer una torrada amb ceba, sobrassada, mel i picornells. Però enguany (de moment) només ha trobat un grapat de blaves rompudes i quatre peus de rata... poca cosa!!!!

Me pensava hauria d'acabar comprant els bolets, però ahir horabaixa, vaig tenir la sort de què un dels meus alumnes arribàs una mica tard perquè havia anat de "cacera", i me dugué un plat amb un bon grapat d'esclata-sangs i uns picornells. Perfecte, vaig pensar, els esclata-sangs torrats, i els picorells per La Recepta del 15!!

Avui matí a la fi m'he decidit en fer els cocarrois de ceba, i n'he fet també una adaptació amb picornells.




COM HO FEIM?
  1. Netejarem els picornells de terra amb un paper de cuina o un padaç net i els tallarem per llarg.
  2. Els posarem a coure dins una paella, i quan siguin gairebé cuits, hi afegirem uns trossets de sobrassada, un parell de cullerades de ceba cuita i una cullerada de mel.
  3. Ho mesclarem una mica i ho deixarem refredar abans de farcir els cocarrois.
  4. Per fer els cocarrois, seguirem les mateixes passes que a la recepta de cocarrois amb ceba i sobrassada.



SUGGERIMENT:
  • Aquest farcit, es pot emprar per altres coses... com per fer torrades, o per farcir piteres de pollastre...

Cocarrois de ceba amb sobrassada

Aquesta recepta em duu a la meva infància... La meva cosina fa anys per novembre, i el seu germà, per desembre. Quan eren petits, sempre feien una gran festa d'aniversari, sa mare, la meva padrina jove, és una bona cuinera, i li encanta fer saraus (amb això he sortit més a ella, que a ma mare...)

En les seves festes d'aniversari mai faltava una palangana de cocarrois, però no eren els típics de verdura amb panses que no m'agradaven gaire (ara ja una mica més, però sense panses!), eren els cocarrois de ceba que feia madò Maria, la padrina del meus cosins. En tenc un record deliciós...

Fa un grapat de mesos que tenc la curolla de fer-los... i avui a la fi, m'he decidit. La recepta de la pasta no és la de madò Maria, perquè no la tenia, però la que he emprat, també és ben bona, i em duu altres records; els cocarrois de sa tia Francisca, que de tant en tant ens duia a casa perquè els tastàssim... aquests eren de verdures, i com que ja no era tan petita, i m'havia fet amiga de les verdures, també els record deliciosos!!!





INGREDIENTS DE LA PASTA:
(+/- 16 cocarrois)
  • 1 tassó d'oli (200 ml)
  • 1 tassó de llet (200 ml)
  • la farina que beu (+/- 3/4kg)
  • 5 cebes grosses
  • 100 g de sobrassada
  • Sal
  • Pebre bo
  • Un raig d'oli

COM HO FEIM?
  1. Primer, tallarem la ceba per llarg, i la posarem dins una paella. La courem amb un raig d'oli, sal i pebre, fins que quedi ben morta
  2. Mentres la ceba es cou, podrem fer la pasta.
  3. Mesclarem l'oli i la llet dins un bol.
  4. Amb una mà, tirarem farina a poc a poc, i amb l'atra, anire mesclant la farina amb els líquids.
  5. Afegirem farina fins que la pasta no se'ns aferri a les mans.
  6. Repartirem la pasta en bolletes més o manco iguals (a mi m'han sortit unes 16 bolles d'uns 60g cadascuna)
  7. Agafarem una bolla, l'aplanarm amb un corró i hi posarem una cullerada de la ceba, i dos o tres trossets de sobrassada.
  8. Juntarem la part de davant i la de darrera de la pasta amb els dits, fent una mica de cresta, i hi faremles puntes de cocarroi.
  9. Farem un parell de forats amb la forqueta a cada cocarroi i quan estiguin, tots fets, els enfornarem a uns 200ºC durant uns 25 minuts.
 





Suggeriments:
  • Si trobau que coure tots els cocarrois de cop és massa, els podeu congelar una vegada les tengueu fets, i coure'ls a poc a poc, aprofitant que un dia faceu alguna altra cosa al forn.
  • Acompanyats d'una bona ensalada, poden ser un dinar ideal per menjar d'excursió o a la feina.


dimecres, 31 d’octubre del 2012

Sopa de verdures amb safrà i burballes de carabassí

El fred ha arribat de cop, enguany no ha avisat!!! I avui ha fet un dia molt estrany, ara sol, i just després vent i aigua, i estones, sol,vent i aigua alhora. Amb poques ganes de sortir defora, sí m'ha fet gola menjar alguna coseta calenta...



He recordat aquest sopa que vàrem fer l'any passat devers Nadal a ca na Pilar, un dia que venien en Joan i na Mercè de Barcelona.

El safrà, és un condiment mediterrani, emprat ja en la cuina catalana medieval. Sí que és una mica car, per aconseguir un gram de safrà sec es necessiten 150 flors, però amb poca quantitat n'hi ha suficient.


INGREDIENTS:
( 2-3 persones)
  • 1 manat de porros
  • 2 cebes
  • 3 pastanagons
  • 2 carabassins
  • 2 grapades de cols de Brusel·les
  • Oli
  • Sal
  • Safrà

COM ES FA?
  1. Tallarem tota la verdura a trossets ben petits, excepte el carabassí, que el tallarem a julian
  2. Posarem totes les verdures, excepte el carabassí, dins una olla o greixonera i ho sofregirem amb una mica d'oli i un poquet de sal.
  3. Després hi afegirem la quantitat d'aigua necessària perquè les verdures quedin cobertes uns centímetres i esperarem que arranqui el bull.
  4. Una vegada l'aigua bull, hi afegirem el safrà (si és en pols, directament; i si és en bri, l'hem de picar amb el morter abans) i les burballes de carabassí.
  5. Tot ha de coure entre 10 i 15 minuts.
Les verdures
Les burballes de carabassí
 
Tot dins la greixonera
 
Els brins de safrà, que com que m'ha semblat que eren petits pel morter, els he picat dins una tasseta
  
La sopa ja pega el darrer bull!!!

Suggeriments:
  • Podeu posar altres verdures que tengueu a mà, i altres espècies.
  • Hi podrieu afegir pilotetes de carn o trossets d'ou bullit al final. D'aquesta manera, hi hauria proteïnes al plat.
  • I si a part de les pilotetes, hi posau una mica de pasta o arròs, el plat ja és complet del tot! I crec que és una bona opció per persones majors o infants.